A ritme de batukada, la manifestació del darrer diumenge, 24 de juliol, va reunir a més de mig miler de persones, durant les quasi dues hores de recorregut que va tindre. Marxa que va arribar, en el moment de màxima afluència, a comptar amb vora mil participants, a l'altura del passeig de la Rosa dels Vents.
Sota lemes com "No, no, no ens representen", "Més educació, menys corrupció" o "La marjal no es toca!", les indignades i els indignats de la Safor i la Valldigna van estar acompanyats de ciutadans vinguts d'altres punts del País Valencià, com la Pobla del Duc, Albaida, Castellonet i València, i, fins i tot, d'altres punts de l'Estat, com Madrid. També comptaren amb la participació de col·lectius comarcals, com la Plataforma pels Pobles de la Safor.
La manifestació va aconseguir visibilitzar aquestes demandes, no sols entre la gent de la comarca, sino també entre centenars de turistes de la platja de Gandia. Membres de la Comissió "Salvem la Marjal" anaren explicant, durant la marxa, quines son les intencions de l'actual govern de Gandia, de construir un camp de golf en aquest valuosíssim espai natural. La reacció de quasi 500 persones va ser signar en contra, en una iniciativa que l'Assemblea va encetar diumenge i que pretén recollir signatures que expressen la negativa ciutadana a aquest atemptat mediambiental.
La marxa va finalitzar al monument Veles e Vents, on els participants formaren una gran cadena humana, es va llegir el manifest de l'Assemblea i es va guardar un minut de silenci per les víctimes a Noruega.
Fa més de dos mesos,74 dies, era una utopia poder convocar una "MANI" al mes de juliol, sacsejar les consciències de més de 500 persones i qüestionar l'actitud ("no nos mires, UNETE") de milers de persones que ens van visualitzar durant tot el recorregut, REALITAT COMPLIDA. La major part d'aquest recorregut, encapçalat per "SALVEM LA MARJAL", era i és terra de marjal. Què hem fet?...La realitat de l' asfalt ens rossega els cors de fills de la mare Terra. No som propietaris de la Terra, ella ens acull. Ja és hora "d'aprendre la lliçó".
ResponderEliminarL'experiència d'aquest temps viscut ens demostra que les utopies poden ser futures realitats. Són realitats possibles: més educació i gens de corrupció, democràcia real, protecció del patrimoni natural,... UNA VIDA DIGNA EN UNA TERRA DIGNA. Qui ha dit que açò no és possible? Arguments, no tenen arguments! Nosaltres tenim raons, som persones, i a més a més, HUMANES.
Salut i alegria.
Pere Garcia
Comparteixc l'esperit del que dius però recorda que vam xafar devesa (arena), no marjal, coberta, això sí, d'asfalt. També crec que cal ser una mica humils i reconéixer que ningú no té tota la raó. Nosaltres, o almenys jo, tampoc.
ResponderEliminarGràcies per l'aclariment. Sé que és així, devesa, marjal, espais que es coplementen. Estic d'acord, ningú no té tota la raó, jo tampoc. En el text que vaig escriure, i eixa era i és la meua intenció, no volia atribuir-me LA RAÓ com a única i que està per damunt d'altres pensaments o idees. Cal que
ResponderEliminarm' explique millor, i estem aprenent. Són raons, idees, maneres de veure i viure el món que ens envolta. Mirat així,cada persona, i és una sort,té les seues raons. Agraït per ajudar-me a ser més subtil i expresar-me un poc millor cada dia.
Més salut i alegria
Pere Garcia