SR. JUTGE, SABIA QUE ELS DESNONAMENTS QUE SIGNA DESTROSSEN VIDES?

L’Assemblea 15M Safor-Valldigna i la PAH presenten als jutjats un escrit amb el qual reclamen una justícia més humana.

Moment d'entrega de l'escrit al jutjat d'Instrucció número 2 de Gandia

Passat un mes des que Carolina i la seua família foren tirats al carrer per Bankia, a la localitat saforenca de Beniarjó, aquest estat del “malestar” continua sense protegir el dret a l’habitatge i la protecció que mereixen aquestes persones, com a ciutadanes i, sobretot, com a éssers humans.

És per això que, des de l’assemblea del 15M Safor-Valldigna i la PAH ens hem adreçat aquest matí al Jutge-Magistrat del jutjat d’Instrucció núm. 2 de Gandia per reclamar una justícia més humana. Així, a les 12 hores, membres d’ambdós col·lectius han presentat un escrit , per tal què coneguen les conseqüències de les decisions que prenen:

“Un simple paper pot tindre conseqüències terribles per a una família. Un par de fulls disposen que s’acomplisca una resolució. Legal, sí, però injusta”. 

Amb aquestes paraules comencem l’escrit on fem una crida a la consciència sobre el què ha d’estar al centre de les decisions d’una justícia que ha d’estar al servei de les persones, i no dels interessos econòmics. No es tracta solament de la voluntat dels col·lectius de persones que sotasignem aquesta iniciativa. Es tracta d’un compromís constitucional i internacional adquirit per l’estat espanyol que, sembla ser, oblida que està obligat a complir.

Recordem a les administracions públiques –i denunciem- que, lluny de donar resposta a aquesta situació d’emergència social i detenir la sagnia dels desallotjamentes, continuen emparant i protegint els interessos de les entitats financeres. 

En el nom de la legalitat s’estan cometent les més greus vulneracions a la justícia. Però, per què acompleixen la legalitat que beneficia als bancs i no acompleixen la que protegeix a la ciutadania? En aquest sentit, recordem als poders públics que estan sent còmplices de la vulneració del dret bàsic a l’habitatge, incomplint el marc jurídic estatal, així com diversos tractats internacionals que han estat ratificats per l’esta espanyol:

- article 25 de la declaració universal dels Drets Humans :“Tota persona té dret a un nivell de vida adequat, així com la seua família, que li assegure la salut i el benestar, i especialment l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris...”

- article 11 del Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals: l’estat està obligat a fer tot el possible per impedir els desallotjaments forçats per motius econòmics. I que en cas de no evitar-los, ha de vetllar perquè es complisquen totes les garanties processals i un reallotjament digne i adequat per a les famílies. 

L’estat espanyol va signar i ratificar aquest Pacte però... per a què si no està complint amb ell, malgrat que està obligada?. 

- article 47 de la Constitució espanyola: “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condiciones necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització de sòl d’acord a l’interés general per impedir l’especulació"

Ací vos deixem el document entregat al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Gandia: