Vesprada infantil a la Plaça de la Indignació

Escena de la representació

El passat divendres 1 de juliol, xiquets i xiquetes de diverses edats foren els protagonistes de la vesprada a la Plaça de la Indignació.

Menuts, i també majors, van gaudir d’un teatre de titelles dut a terme per persones del moviment, en el que es remarcà la importància de la democràcia, contant la història d’un humil poble, els habitants del qual no no eren feliços per culpa d’un monstre dictatorial, del que aconseguiren alliberar-se gràcies a la bella Democràcia. Al finalitzar la funció, els xiquetes i les xiquetes s’organitzaren i dugueren a terme una assemblea infantil, en la que es parla sobretot d’educació i de medi ambient.

Amb moderadora, coordinadora, i secretària, es creà un ordre del dia de huit punts i els més menuts començaren a debatre i parlar, megàfon en mà. El primer punt fou el de la neteja dels carrers i els espais públics, ja que diversos xiquets van manifestar que hi havia zones de les ciutats que estaven molt brutes, i entre tots acordaren que hi havia que intentar respectar al màxim l’entorn. La seua estima pel medi ambient, també quedà reflectida en la proposta que feren per a fomentar l’ús de les bicicletes, que no contaminen, com sí fan la resta de mitjans de transport. Els xiquets també mostraren estar ben informats, i van opinar positivament sobre el servei de bicis públiques amb el que conta Gandia, però els agradaria que s’expandira als pobles propers, i que es feren bicicletes menudes, i així ells també podrien utilitzar-les. Així mateix, s’interessaren per l’agricultura, i pensaren que seria beneficiós que les escoles tingueren xicotets horts, per tal de “no perdre les tradicions”, com va dir un xiquet, ja que València sempre ha sigut terra d’agricultors, però pareix ser que una part de la joventut va oblidant-ho poc a poc, o té aquesta realitat un poc llunyana…

D’altra banda, els xiquets mostraren la seua voluntat d’exigir a les autoritats unes escoles inclusives, en les que tots i totes puguen tindre un lloc, i que hi hagueren més especialistes als col•legis dedicats a atendre als alumnes amb altres capacitats. També, altre tema que abordaren i que està molt lligat a aquest és el de la llengua de signes. Una xiqueta argumentà, que a l’igual que a les escoles aprenen valencià, castellà o anglès, també haurien d’aprendre llengua de signes, ja que en qualsevol ocasió que es presente en la seua vida diària els pot ser útil i els permetiria comunicar-se amb absolutament totes les persones.

Molt conscienciats i imbuïts en l’esperit del 15-M, també demanaren que a les escoles es feren regularment assemblees, com ja fan a la seua (a Terrateig), i així tots podrien demanar el que els feia falta o donar la seua opinió sobre temes que els afecten i interessen, va dir una xiqueta.

I per últim, hi va haver una proposta que va fer un dels xiques més joves, i que provocà les riallles de gran part dels presents: la d’allargar el temps d’esplai, i que en lloc de 30 minuts, durara una hora. Hi ha que dir que aquesta fou una de les propostes més debatudes, ja que hi havien menuts que pensaven que tal com estava ara, ja estava bé. Finalment, es decidí que seria interessant tindre mitja hora per a esmorzar, i altra mitja per a jugar tranquil·lament.

Cal dir que els xiquetes i les xiquetes deixaren de costat la seua vergonya inicial, i amb tota l’esperança i optimisme possibles per a canviar el món que els envolta i que sovint els és tan incomprensible, donaren tota una lliçó als més grans, que assistiren expectants a aquesta assemblea-infantil, minuts abans de que començara l’assemblea ordinària, que té lloc tots els divendres a les 20h.

Acomodant-se, moments abans de que començara l'assemblea