![]() |
Som, estem i seguim |
Felicitats 15M!
Tres anyets!
Complint 3 anys hem
passat a una altra etapa, un altre cicle d'autoformació.
Comencem com en la guarderia, en una fase d'il·lusió i incertesa, en un aprenentatge que supera la individualitat i afavoreix la satisfacció del col·lectiu. Quan ens trobem per primera vegada en la plaça de les Escoles Pies de Gandia, gent diversa, gent inquieta, però amb un sentiment d'indignació comuna davant dels abusos del poder destructiu amb la ciutadania, ens sentim cadascuna de nosaltres acompanyats/des; davant de l'acció havíem de reaccionar i així ho vam fer i hem assistit a trobades contínues. Etapa de coneixement i autoconeixement, reflexió, reconeixement i acceptació, respecte i treball comú. Tot a fi a produir canvis interns i externs que ens han ajudat a transitar un camí cap a la nostra graduació, fins a la nostra acceptació de continuar el viatge a pesar dels obstacles de les sendes….i així hem passat al cicle superior.
Comencem com en la guarderia, en una fase d'il·lusió i incertesa, en un aprenentatge que supera la individualitat i afavoreix la satisfacció del col·lectiu. Quan ens trobem per primera vegada en la plaça de les Escoles Pies de Gandia, gent diversa, gent inquieta, però amb un sentiment d'indignació comuna davant dels abusos del poder destructiu amb la ciutadania, ens sentim cadascuna de nosaltres acompanyats/des; davant de l'acció havíem de reaccionar i així ho vam fer i hem assistit a trobades contínues. Etapa de coneixement i autoconeixement, reflexió, reconeixement i acceptació, respecte i treball comú. Tot a fi a produir canvis interns i externs que ens han ajudat a transitar un camí cap a la nostra graduació, fins a la nostra acceptació de continuar el viatge a pesar dels obstacles de les sendes….i així hem passat al cicle superior.
Som conscients que encara estem en infantil i no ens preocupa perquè tenim les
ganes i força suficient per a anar adquirint continguts a través del nostre
treball en equip. No competim, no ens examinem…. Simplement treballem. I encara que en aquests moments l'equip és xicotet,
en aspiracions continua sent gran i obert a noves incorporacions que segur
enriquiran la nostra labor i en conseqüència les aportacions milloraran la vida
de la majoria de les persones en valors humans, sí, aquells pels que val la
pena lluitar i pels que et sents útil i satisfet a pesar de xicotets èxits.
D'aquesta escola
ciutadana, que segueix, a pesar
que hi haja poders que intenten anul·lar-la i desacreditar-la, han sorgit travessies noves en el camí que incorporen noves
inquietuds, però que centren la seua mirada cap a Ítaca, preparant l'equipatge
cap a un camí llarg. No desesperem, no defallim: A vegades simplement descansem
en una pausa per a reprendre així el viatge.
I el llegat de la consciència va calant a poc a poc mitjançant l’assistència a cursos de formació que requereixen d’un treball continu: com la PAH, la participació en activitats de demandes reivindicatives i necessàries convocades pel moviment (defenent els espais verds de l’agressió contínua) o a les que aquest ha considerat adherir-se per recolzar-nos la ciutadania, mútuament. Hem creat espais d’acompanyament en sanitat (enfront de la llei d’exclusió) i hem obert nous espais d’autogestió, com l’Ecoxarxa que amb molta il·lusió enceta un canvi cap a la llibertat del consum i el desarrelament del poder capital.
I com dèiem, tot va calant. De vegades, com les xicotetes gotes d'una incipient pluja i en altres ocasions com un fort ruixat, la marxa de la dignitat del 22M, és un clar exemple de confluència en la consecució del objectiu comú front d’un benestar integral de les ciutadanes/ans front a les continues agressions, però amb aquesta acció de demostració de que encara ens queda l’orgull de la lluita continua i altres, sempre reconvertint-se en una nova eixida de sol, en noves oportunitats de creixement cap al bé comú, única forma d'existència i subsistència del ser humà i l'entorn que habita.
I el llegat de la consciència va calant a poc a poc mitjançant l’assistència a cursos de formació que requereixen d’un treball continu: com la PAH, la participació en activitats de demandes reivindicatives i necessàries convocades pel moviment (defenent els espais verds de l’agressió contínua) o a les que aquest ha considerat adherir-se per recolzar-nos la ciutadania, mútuament. Hem creat espais d’acompanyament en sanitat (enfront de la llei d’exclusió) i hem obert nous espais d’autogestió, com l’Ecoxarxa que amb molta il·lusió enceta un canvi cap a la llibertat del consum i el desarrelament del poder capital.
I com dèiem, tot va calant. De vegades, com les xicotetes gotes d'una incipient pluja i en altres ocasions com un fort ruixat, la marxa de la dignitat del 22M, és un clar exemple de confluència en la consecució del objectiu comú front d’un benestar integral de les ciutadanes/ans front a les continues agressions, però amb aquesta acció de demostració de que encara ens queda l’orgull de la lluita continua i altres, sempre reconvertint-se en una nova eixida de sol, en noves oportunitats de creixement cap al bé comú, única forma d'existència i subsistència del ser humà i l'entorn que habita.
Enhorabona! Ja som més fadrines i fadrins.
Companya 15M
Companya 15M
![]() |
Construint alternatives al capitalisme |
![]() |
22M: Persones indignades en lluita |
![]() |
PAH La Safor, tres anys després, encara en lluita |
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarQuè ha significat per a mi el 15M? Doncs una trobada amb la meua consciència i amb la consciència col·lectiva, que ha generat una reacció, un moviment necessari en els temps de contínues provocacions i atacs a la població, a qui sistemàticament han robat i continuen robant els drets fonamentals del Ser Humà. I un encontre amb gent bona, amb valors solidaris i bons sentiments
ResponderEliminar